Aquesta temporada va començar amb la mitja marató de Gandia el 18 de novembre i seguidament la mitja d'Algemesi el 6 de desembre per preparar la Marató de Muntanya de Segorb el 16 de desembre: quina forma de gaudir d'un entorn natural!!! Ja en el 2008 cal destacar la participació en la mitja internacional de Santa Pola dia 20 de gener i en el II Gran Fons ciutat d'Oliva el 27 d'abril, els entrenes llarguíssims de bicicleta per fer l'Ironman d'Austria el 13 de juliol .Companyerisme i ciclisme en estat pur, cal remarcar els entrenes amb Alberto, Gila i Domingo; què bé ho varem passar!!! Ja després d'Austria amb l'objectiu complert i després de descansar, vaig anar a Guadalajara el 7 de setembre i finalment oliva el 21 de setembre on participe i visc la millor organització de la prova de fa vint anys i ho puc dir de primera mà i no ho sé, però igual acabe fent algun duatlonet en octubre.
Pense que ha estat una bona temporada i molt especial
Ha sigut un any on un somni s'ha fet realitat: finalitzar un ironman, ser finisher. Ja quan organitzarem el primer triatló sabia que algun dia ho faria realitat. Anar a Austria va ser un encert acompanyat per la meua dona i companys i familiars, faltaven els xiquets. Es inoblidable el que vam viure tots allí, espere que molts companys un dia facen un d'aquestos triatlons. La cosa és que, i aixó ho saben quatre, pràcticament sense entrenar el còrrer, per una ossificació del turmell que en molestava molt després del gran fons, vaig anar a Austria. Potser l'enfrontament amb la prova va fer evident la resistència al sofriment per tal de finalitzar-la. Bé, almenys el nadar i el ciclisme que si els havia entrenat, estigueren molt bé , inclosos els primers 20 qms de la marató. Ara bé remullar-nos per la pluja que va caure va fer que uns quans qms correguera amb dolors articulars. Després de la prova vaig haver d'aplicar-me i fer meravelles per tal de resoldre una artritis postesforç aguda en turmell i genoll. Bé, l'esdeveniment viscut va fer un miracle, en pocs dies ja estava millor.
En tornar i després d'un curt descans i haver rebut moltes felicitacions, vam començar amb la continuïtat de l'organització del triatló. Faltaven 2 mesets i pocs dies. Per fer-la grossa ens centrarem en aixó i no en entrenar, però bé, és el que tocava, altra cosa no podia ser.
Així i tot decidisc anar a Guadalajara, en Guada ho passe bé ja que psicològicament està tot superat, tal com comentava en l'anterior entrada del blog, un mig ironman ja no es veu igual i a més a més l'acompanyament familiar és impressionant!!!!! . En tornar, dos setmanes per Oliva i quina es la tasca principal? Doncs organitzar i clar està treballar, ja no hi ha vacances. Entrene, res de res, pràcticament tres dies de nadar 30 minuts, un dia de bici, un triatlonet on em veig bé i dos dies de còrrer 20 minuts rapidet pel pla.
Ara bé , quina prova s'organitza!!!!!, estem en el millor club del món hem creat una marca "CLUB TRIATLO OLIVA" i des de dins de la prova quede bocabadat; hem creat un espectacle tal vegada els 20 anys passats han servit d'alguna cosa, estava més que satisfet i un altre somni retornava, tot açó quadrava a la perfecció, era una realitat!!!!
Què meravella vore l'ambient, primer el volum de participació rècord de la prova , segon infraestructures de boxes i zona d'arribada, finalització amb carpes i tendes, un espectacle, després detalls com un carrer engalanat amb banderoles del club i ple de gent. El carrer Verge del Mar, en honor al seu nom es va convertir en Verge del mar de triatletes!!!!!!! que es veien en els dos sentits. Altres coses com dolçainers, animadores amb pom-pons, arc de meta al portet del Ràfol amb música i l'escenificació del dimoni del tour en etapes de muntanya ,què bestial!!!!!!!, arc de meta al punt de volta al Sector 5, cadafal amb pancarta commemorativa del 20 aniversari!!!!! amb col.laboradors i imatges del club, equipatges de les companyes específic per organització. Les dones formen part i se senten integrades, flipant!!!!, distintius, bossa amb samarreta tècnica i quantitat de detalls de les cases col.laboradores amb bossa retolada commemorativa pel 20 aniversari, samarreta específica per als voluntaris d'organitzacíó, contractació de speaker ajudat pels directors que feren enfervorir a la gent, entrepans per al voluntariat, i un llarg etc....
El Club generacionalment té garantitzada la seua continuació i crec que ja és hora que també el rendiment esportiu i personal siga una de les coses que es valore, que la petjada que es deixe als ulls dels nostres fills faça d'aquesta pràctica esportiva un futur ple de valors humans, que la nostra ciutat visca el triatló com una festa seua: "Oliva és Triatló"....
El Club no perdrà el nord i amb l'organització d'esdeveniments i proves facilitarà la pràctica esportiva del triatlò, que és la màxima del Club, " potenciar aquesta especialitat".No oblideu una cosa, la participació és fonamental, una prova sense participació d'integrants del club està muda i no té cap futur, per tant el repte es clar ,organitzar i participar, una combinació perfecta.
Analitzant la participació per grups d'edat el Club Triatló Oliva pot assolir objectius esportius importants i personals, és hora de treballar en aquest sentit i també és hora d'iniciar l'escola per als menuts. Sort a tots, comencem un nou somni..... una nova etapa.....
VISCA EL CLUB TRIATLO OLIVA
